Malgrat que el Parlament hi està en contra, el TGV acabarà passant per sota la Sagrada Família. La institució que representa la sobirania de Catalunya torna a ser menyspreada per aquells qui no hi creuen. A través del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, el govern ja ha fet saber que la moció que el Parlament va votar dijous passat contra l’actual traçat del TGV no serviria per revocar cap acord amb el ministeri de Foment. Es tracta d’un menyspreu que ataca directament a la credibilitat del nostre sistema polític i que en altres països (amb més tradició democràtica) seria intolerable.
El PSC, amb la complicitat d’Iniciativa i la indiferència distant d’Esquerra, doncs, ha decidit tirar pel dret i fer de la Generalitat una mena d’Ajuntament que no ha de donar comptes a ningú. S’imaginen com hauria reaccionat el PSC una situació semblant s’hi estigués a l’oposició. Doncs probablement assegurant que el govern de torn era antidemocràtic per no respectar el vot de la majoria del poble. El cas, però, és que la reacció de CiU, ERC i PP, que van donar suport a la moció -que reclamava una moratòria a l’actual traçat- gairebé ni s’han immutat davant el poc cas del legislatiu que n’ha fet l’executiu de José Montilla.
Ha hagut de ser el president de la institució, Ernest Benach, qui asseguri que les decisions del Parlament “s’han de complir” perquè a Catalunya hi ha un sistema polític parlamentari. Benach va subratllar que el govern té una “vinculació moral” amb la decisió del Parlament i es va mostrar esperançat que finalment acatarà la decisió “perquè sinó hi hauran conseqüències”. Les paraules del republicà són d’especial rellevància ja que va assegurar que ERC ha de seguir actuant amb independència a la Cambra: “Esquerra fa el que ha de fer, va reblar. Així doncs, caldria que el partit republicà prengués nota de les paraules del seu màxim càrrec institucional i obligués al president Montilla a renegociar un traçat que ara mateix no té el consens de cap institució catalana ni hi ha la confiança suficient en l’obra pública per executar un túnel amb garanties.
A banda que el govern faci els deures, cal que els nostres partits facin una reflexió per aturar el descrèdit de les nostres institucions. La confiança no es guanya només cada quatre anys en unes eleccions, la confiança cal guanyar-la dia a dia, escoltant a la gent i respectant els acords i jerarquies polítiques. Un país mancat de símbols de poder forts no pot permetre’s un govern que no escolta i un Parlament que no mana.
Publica un comentari